Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, March 12, 2009

Més pensaments sobre l'amor.

.



“Quan hi ha autèntic amor, no es mira tant el que fa la persona estimada com el que és.”

ESTIMA I DEIXA'T ESTIMAR
Maria dels Àngels Alsina i Ribé



I què és la persona estimada? Una persona.
Aquest pensament de la Maria Àngels Alsina no és popular, ni freqüent, ni assumit, ni comprès. Sovint, fins i tot, aixeca ires; hi ha qui se m'ha enfadat quan l'he pronunciat; hi ha qui ha interpretat el significat d'aquesta expressió més a partir dels seus propis prejudicis que del que els mots diuen. Vivim una existència estranya on ningú posa en dubte que els actes defineixen les persones que els fan; però podem triar el que fem? Podem triar el que volem? Podem triar el que volem voler? Després de comprendre la complexitat del funcionament de la ment; totes les seves influències; la tasca fosca de l'inconscient; l'autoengany, la manca de comprensió, les drogues generades pels instints, la influència de la genètica en el comportament humà, la relació entre el substrat orgànic i els pensaments i els actes que es deriven d'aquests pensaments, els efectes de les primeres experiències de la infantesa, la percepció única i diferent de les experiències en funció de les pors i de les primeres connexions sinàptiques... Després de tot això, “i coses que t'amago, em caldria agrair-te tan temps que fa que t'estimo. "
Potser demanaré que et posin a la presó; potser intentaré restar lluny de tu, ésser humà hipotètic, perquè no em facis mal. Però siguin quins siguin els teus actes, t'estimo.
Potser avorreixo els teus actes, el teu aspecte, les teves idees, els teus mots, els teus sentiments... Però, apartant tot això, a tu, concretament, t'estimo.
I aquesta idea no la defensa cap religió; totes elles, o gairebé totes, condemnen a l'infern algunes persones pels seus actes, com si un Déu omniscient no pogués comprendre la feblesa i la foscor del funcionament de les nostres decisions; com si l'amor de Déu, cas que existeixi, no fos més gran que l'odi que la seva criatura suposadament experimenta. Les religions, per molt que diguin, no accepten aquesta cita del llibre de Maria Àngels Alsina i Ribé. L'amor del Déu de les religions és limitat. I malgrat que en alguns fragments de la Bíblia es descobreixi aquest amor; sembla que ningú no l'assumeix ni gosa creure-se'l.

“Pel preu que tens als meus ulls, perquè vals molt i jo t'estimo, dono homes a canvi teu, i pobles en rescat de la teva vida” (Isaies 43, 4)


.

1 comment:

Anonymous said...

"...però podem triar el que fem? Podem triar el que volem? Podem triar el que volem voler...?"
Jo diria que no, malgrat molta gent pensi que és amo dels seus desitjos i decisions.
I a l'atzar i el moviment de l'entorn i l'amor és en realitat un terme molt més ampli del que se sol entendre.
Walt Whitman és el poeta de l'amor universal, al meu humil entendre. Estimava els assassins, esclaus, botxins, prostitutes, homes i dones que respiraven l'aire del temps finit. Així ho va deixar escrit i jo me'l crec, doncs aquest amor és molt difícil d'assolir si no ets algú especial. Jo, no ho sóc, malauradament. Em trobo molt lluny del que hauria de ser, però ser reconèixer els límits que no et deixen avançar i et mantenen en una presó mental en la qual molts som immersos i no ens n'adonem amb el pas de la quotidianitat.
Tot és susceptible de millorar, oi?