Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, March 19, 2011

Cal ensenyar a mirar! Cal ensenyar a estimar!


Albirem l'amor com el valor suprem d'una societat feliç i lluitadora; l'amor, la capacitat d'esforç, l'empatia, la llibertat... Però a l'hora de la veritat construïm sistemes i models que donen exclusivitat a la utilitat, a la demanda del mercat, a la conquesta material. Pocs docents són capaços d'aturar el seu programa, la seva activitat estratègica, per a dir “ara toca pensa en l'amor; toca preguntar-nos què va bé i què falla en l'aprenentatge de les relacions humanes i de la convivència. Toca comprendre per què us foteu hòsties al pati, per què esclafeu el feble, per què menyspreeu el diferent, per què canvieu les vostres il·lusions més elevades per mocadors de paper bruts de pintallavis i d'adrenalina. Ara toca reposar d'allò que es recolza damunt l'estructura, per a preguntar-nos per què l'estructura trontolla, per què la vostra mirada és sovint tan buida, o irada, o maliciosament burleta... per què veieu un objecte digne de ser estossinat per divertir-vos allà on en realitat hi ha una persona que, com tothom, necessita ser estimada”.
En enderiem amb gràfiques i estadístiques que parlen d'objectius mediàtics que influeixen en valoracions i en avaluacions decisives. ¿Decisives per què, si per guanyar el triomf en els resultats hem d'oblidar l'educació? ¿Decisives per què? Podríem fracassar en la consecució de recursos econòmics, de personal, de prestigi, de renom... i no passaria res gaire greu; però si fracassem en les prioritats educatives integrals humanes, ni que aquestes prioritats no quedin reflectides en cap estadística, la nostra tasca no tindrà ni valor ni sentit.
Una tecnologia eficient i de qualitat va ser capaç de construir la bomba atòmica. Quanta eficiència! Quanta matèria gris! Quanta qualitat! Munts d'homes i dones en equip va assolir un èxit absolut que demostrava la qualitat del sistema.
Si es donés el cas que els ulls dels nostres infants fossin ulls intel·ligents, eficients, eficaços... però no miressin amb amor els qui els envolten, seria, sens dubte, perquè no estaríem fent les coses bé. Quan morim, mor tot el que hem après; per això és tan urgent que ho transmetem. Els nostres fills són genèticament idèntics a nosaltres; per això ho han d'aprendre, de nou, tot; tot allò d'essencial que tenia l'educació que vam rebre, i una mica més. Aquesta mica més l'obtenim gràcies, entre d'altres coses, als errors; dels quals hem après molt. N'hem après? 

Il·lustro aquestes reflexions amb aquesta fotografia presa pel meu fill a l'estàtua del Papa Pius IX, a la Basílica de Santa Maria Maggiore de Roma, seguint aquesta serie d'imatges captades la setmana passada; i m'adono que, sense pretendre-ho, n'he triat una de força adient. Pius IX fou un dels papes més “inquiets” de la història de l'església. Quanta importància va donar al poder polític! Fins al punt de no reconèixer el regne d'Itàlia i de prohibir els catòlics de participar en la vida política de l'estat Italià. Va arribar a excomunicar el rei Vittorio Manuel II de Saboia. I el pobre Edgardo Montara, nen jueu, batejat com a catòlic,  va ser arrabassat als seus pares perquè eren jueus! Aquest home va prioritzar les dèries doctrinals i utilitaristes per damunt de l'amor als éssers humans, per damunt de l'empatia, per damunt de la bondat. I fou ell el qui va dir que el Papa era infal·lible en els seus pronunciaments ex cathedra. I per si fos poc va considerar “anatemes” el panteisme, el naturalisme, el racionalisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, i la autonomia de la societat civil. Tinc fresques a la ment, encara, la ràbia que produïa el Monument romà, a Víctor Manuel i a la república Italiana, a determinada agrupació religiosa integrista (per dir-ho d'alguna manera); ja que el consideraven ofensiu per a la religió. Com som els Homo sapiens!

.

No comments: