Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, March 17, 2011

Trastevere. La identitat humana.



























.
Hi ha tovalloles que pel color, la forma i la posició, sembla ben bé que han estat col·locades per aconseguir un quadre perfecte: els colors adients (de tonalitat suau i càlida) al costat de les imperfeccions harmòniques de les façanes; la pintura que es desenganxa, el graffiti maldestre, la humitat que enfosqueix l'edifici en la seva justa mesura.


El Trastevere és un escenari perfecte per a una pel·lícula realista, per a una novel·la de costums, per a un obra de teatre profunda i austera, que amb economia de mots, tan sols amb el joc de les llums, amb els gests i amb l'escenificació, ja explica el component emocional de la història.

Fa pocs dies escrivia, aquí mateix, l'escena real de la cua a la trattoria; la dona que sortia amb el dinar del diumenge del petit restaurant i que parlava amb una nena que treia el cap per una finestra d'un edifici de quatre plantes un xic rònec; fou només un dels episodis que cada dia succeeixen al Tratevere sense que cap espectador els assaboreixi: el gat que creua el carrer just quan la llum del sol s'escola entre les boires i fa que el seu pelatge es faci iridescent; l'olor de pomodoro, de mantega, de pasta bullida, d'humitat als carrers, de terra de test, de riu, de bosc, de llenya; un tros d'edificació romana antiga de l'època de l'imperi o de la república, que apareix entre dos habitatges de la primera meitat del segle passat; les arrels abraçant-se a les façanes; les taules al carrer a ple hivern; la deixadesa perfecta; les imperfeccions perfectes; la brutor justa per a construir una imatge que traspua la justa sensació de llibertat formal i de calidesa humana.

La humanitat és el contrari de l'esperit asèptic. No som humans si no tenim arrugues, si les nostres llars no fumen, si el ciment de les nostres parets no cau a clapes, si no fem olor d'humans, si no tossim, si no suem, si no plorem, si no tenim les mans brutes, si no mirem de cua d'ull més de dues vegades al dia, si no ens sentim culpables, si no plorem, si no riem, si no tenim por, si no dubtem, si no ens equivoquem sovint i de valent. No som humans si el nostre món és perfecte; ni si exigeix perfeccions reglades per manuals certificats amb timbres i segells de grans poders econòmics, de símbols d'un temps d'hipocresies disfressades de qualitat. No som humans si no tenim les mans balbes, si les galtes no les tenim sovint roges pel fred, pel vent i el vi, si no tenim barbs a la cara i a uns quants racons més del cos, si no esdevenim, amb els anys i els disgustos, més vells i menys bells.

El Trastevere és la fotografia d'una humanitat orgullosa de la seva identitat de fang i de vinagre; el reflex d'una bellesa amarada a la manera de viure i de sentir. El barri de tots en algun moment de la nostra vida.

No comments: