Vull que el paisatge sigui tal com era fa milers d'anys!

La natura ens ha originat; a partir d'un paisatge, d'una superfície, d'unes imatges que han esdevingut memòria genètica i a les quals tendim com un fill a la seva mare. Si ens neguen el paisatge en el qual la nostra espècie ha evolucionat, ens mancarà sempre alguna realitat que potser no serem capaços de definir, sobretot si el paisatge ens ha estat negat des de la naixença. L'ésser humà mai no estarà satisfet del tot sense aquest paisatge. És per això que defenso la necessitat de conservar aquest paisatge en el seu estat salvatge tant com sigui possible, seguint el tercer punt dels principis de l'ecologia profunda: “La humanitat no té dret a reduir la riquesa i la diverstat biològiques, si no és per satisfer les seves necessitats vitals bàsiques”. ¡Quantes necessitats que entronitzem no són bàsiques, i de manera directa, o indirecta, destrueixen el paisatge i malmeten l'entorn!

La meva reclamació no es limita a demanar que es desenvolupi una activitat sostenible que no posi en perill la vida humana, sinó que va més enllà; demano la conservació del paisatge tal com era fa milers d'anys; demano que les autoritats pertinents disposin les lleis i els sistemes necessaris perquè la humanitat pugui satisfer les seves necessitats vitals bàsiques sense malmetre el paisatge. Demano que qui se senti interpel·lat pels grans espais, per les muntanyes mai trepitjades, per la virginitat de la costa, pels boscos infinits, per la solitud de la natura salvatge... se sumi a aquesta causa minoritària i perseguida. Qui més qui menys gosa dir que és ecologista, conservacionista, preservacionista, ecofeminista, ecologista social, ecologista reformista pragmàtic... però això no és suficient; si volem una vida humana íntegra i plena necessitem conservar i recuperar aquell paisatge que ens ha originat; la nostra ment necessita integrar-se en aquest paisatge, ser-ne un element més, relacionar-s'hi de manera harmònica... només d'aquesta manera extraurem del nostre interior tota la potencialitat creativa i humana que ens portarà a la plenitud. És una utopia? Segur. Però defensant allò que hom intímament, i sincera, creu, evitarà que sigui a ell a qui canviin, i arribarà a la unió amb la natura, amb el cosmos, amb l'existència...

.