Virst,
l'extraterrestre humà, diria en el seu Informe sobre l'Homo sapiens,
que si hi ha algun paisatge a la Terra que representa el màxim
esplendor de la bellesa urbana en plena integració amb el verd del
bosc i el blau de la mar, aquest paisatge seria el del Pais Basc
francès. Potser l'indret on la vida, segons com es visqui, podria
assolir, per la climatologia, el paisatge, la gastronomia i
l'elegància rústica dels edificis, la màxima qualitat. Existeixen
molt poques raons per no ser plenament feliç, per no viure en una
serenor profunda i constant, si un té la sort d'existir a Hendaia, a
Saint Jean de Lux, a Biarritz, a Baiona, a Urrugne, a Anglet... Un
s'estima la pluja, adora la pluja, s'enfila, amb la pluja, a les
alçades més lliures i menys tradicionals de l'espiritualitat
humana, animal i ciutadana. Aquí hi és tot; mar, muntanya, boira,
pluja, sol, bosc, verd, cales, platges, carrers antics, carrers
moderns, història, llengües, barreja d'aigües de diferents mars,
barreja de llengües de diferents pobles, el gust de França, la
profunda saba d'Euskadi, un reflex llunyà
d'una
Espanya propera que hi aporta sang i pebre, barreja d'idees... tot
dins d'una uniformitat natural escrita amb els colors del verd, el
gris plumbi del cel, la pluja i la pedra. Si ara mateix pogués
escollir on viure, triaria un petit racó entre Saint Jean i
Biarritz, enmig del verd i amb el mar a prop. Arran dels Pirineus i
d'una costa salvatge que em conec força i que m'estimo molt.
Necessito pluja. Que plogui!
No comments:
Post a Comment