Imatge de Misburg3014 a la wikipèdia
.
.
Davant
del sarau que s'ha format pel fet que hi hagi caganers de la Moreneta, he fet una entrada al facebook que reprodueixo al blog
perquè no es perdi:
La
mare de Jesús feia caca. Jesús feia caca. El papa fa caca. El rei
fa caca. Fins i tot el president Obama fa caca. Tots som iguals. Fer
caca no és pecat. Fer caca és natural. Fer caca és sa. Fer caca és
un acte tan noble com menjar o respirar. Fer caca ens torna més
entranyables i reals, perquè ens mostra sense la disfressa de
falsedat amb què el protocol occidental ens falseja. Visca fer caca!
Santa Maria, mater cagatoris, ora pro nobis!
Al
meu parer, amb les figuretes de la Moreneta fent de caganera, no hi ha
intenció de ridiculitzar. Cada Nadal es fan caganers de tot i de
tothom, amb molt de "carinyo"... Si haguéssim de reprimir
totes les expressions que poden molestar a algú alguna vegada, no
podríem viure. Els caganers, de qualsevol figura, són simpàtics i
inofensius. Fer caca no és humiliant ni degradant. El
caganer del pessebre no és un símbol de befa o de burla sinó una
figura entranyable que ens recorda que tots estem lligats i units a
la terra, que tots caguem, que tots som persones... La relació
mental que molts dels que s'escandalitzen trenen entre fer caca i fer el ridícul és fruit
d'una educació burgesa i carca, plena de protocols i formalitats artificioses, que dibuixen les persones com si no
caguessin, com si no tinguessin cos, com si no fessin l'amor per
tenir fills, com si els nens vinguessin de París, com si ningú es
tirés pets. Ara bé, és cert que per enfortir determinades creences
mitològiques i doctrines de grup, inventar-se enemics i menyspreus
va força bé; crea lligams i seguretats.
Bo i que defenso el respecte a totes les sensibilitats, m'agradaria diferenciar entre les agressions indubtables i volgudes contra les persones, ni que siguin verbals, i qualsevol altre acció lícita que no fa mal a ningú i que representa una opció de llibertat més de les moltes que les persones tenim.
No
és el mateix posar un caganer de la Moreneta que insultar les
víctimes del terrorisme. No és el mateix saltar al carrer que fer apologia del nazisme; tot té un límit.
Tot i així, és
impossible i insà viure pendents contínuament de reprimir qualsevol
expressió, tradició o llibertat que pugui ofendre a algú, quan no és clar que hagi de ser així; sempre
hi ha algú que s'ofendrà pel soroll de la pluja, per l'olor de
terra mullada o per la lletjor del meu rostre.
I
haig de dir que la gent que s'escandalitza de tot em desperten molta
tendresa, perquè jo mateix quan era jove n'era un d'ells, i n'estava
convençut; cadascú defensa amb sinceritat allò en què creu.
Per
tot això, i reconeixent els límits de la llibertat que mai no s'han
de traspassar, faig d'un reguitzell una llista improvisada de tot
allò que no podríem fer, que no ens deixarien fer els escrúpols o les
lleis o les normatives diverses... si visquéssim obsedits en tot
moment per no molestar mai ningú fos qui fos aquest algú...
...i
em surt que no podríem vestir-nos com ens vingués de gust, que no
podríem fabricar caganers, que no podríem fer-nos petons en públic,
que no podríem dur els cabells sense tapar en passar per davant
d'una mesquita, que no podríem estirar-nos en un banc d'un parc a
fer una dormideta, que no podríem du la roba escotada si no
tinguéssim un tipus de model, que no podríem escriure històries o
relats que posessin en dubte la moralitat dels personatges religiosos
de qualsevol creença, que no podríem parlar en català en presència
de castellanoparlants, que no podríem pronunciar mai les paraules
cul pet penis pit vulva, caca, pis, que no podríem crear obres
pictòriques o fotogràfiques amb plena llibertat creativa i sense
censura, que no podríem manifestar el que pensem si el que pensem és
subversiu a ulls d'algú o incita a la revolta o a l'agitació
social, que no podríem cantar a la dutxa per no molestar els veïns,
que no podríem escoltar La Trinca ni cantar bona part de les seves
cançons, que no podríem caminar pel carrer de pressa, ni a poc a
poc, sinó que hauríem de fer-ho al ritme que marca la majoria
cívica i respectuosa, que no podríem comprar per al nostre despatx
cadires diferents a les de la resta de l'empresa o institució on
treballéssim, que no podríem posar testos d'un altre color al balcó
de casa, que no hi podria haver platges nudistes, que no hi podria
haver mesquites a Catalunya, que no hi podria haver esglésies
cristianes a l'Iran, que no hi podria haver dones amb els cabells
deixats anar al Iemen, que no podria dur ningú minifaldilla, que no
hi podria haver rostres arrugats de vells mig nus de l'Índia a les
portades de les revistes religioses ni que fossin missioneres, que no
hi podria haver dones amb mocador al cap, que no hi podria haver
cartells de carnestoltes, que no hi podria haver moltes de les
disfresses que hi ha als carnestoltes, que no podria existir el
programa de TV3 Polònia ni el Varsòvia, que no podríem manifestar
el nostre amor en públic a persones del mateix sexe, que no podríem
parlar de tu als avis, que no podríem anar amb barret a dins de
segons quins edificis, que
no
podríem anar sense barret a dins de segons quins edificis, que no
podríem trepitjar l'herba dels parcs, que no podríem saltar pel
carrer ni que ens hagués tocat la loteria ni que ens adonéssim
sobtadament del privilegi de ser vius, que no podríem enamorar-nos
d'una persona d'una altra raça, que no podríem dir que el rei caga
o que s'equivoca o que comet un delicte, que no podríem resar mentre
mengem, que no podríem menjar mentre resem, que no podríem creuar
les cames en un temple, que no podrien, les dones, dur pantalons, que
no podrien, les monges, liderar un moviment social que busqués el
canvi del sistema vers una major democràcia i justícia, que no
podrien els que fan de Crist a la passió aparèixer nus damunt de la
creu, que no podrien els sense sostre dormir al carrer, o en un banc
d'un parc, i que, per tant, serien multats per fer-ho, que no
podrien, els qui no tenen casa, pixar rere un arbre... i podríem
continuar... i vull afegir que totes aquestes coses que no podríem
fer i que he escrit més amunt són casos reals, que alguna vegada
han provocat l'enuig i l'escàndol d'algú...
Sempre
dins dels límits de la dignitat humana... LLIBERTAT!
No comments:
Post a Comment