Defensa
de tres. Defensa de quatre. Els pivots tanquen al mig. Els laterals
s'ajunten a la defensa i se separen a l'atac. El punta estira quan
s'ataca i obliga els defensors contraris a recular. L'equip, a cops,
decideix quedar-se enrere per a forçar els contraris a avançar i
fer possible un contraatac. Recepcions. Passades. Tirs. Bicicletes.
Croquetes. Regateigs de cap. Túnels. Marcatges. Entrades. Actitud.
Comunicació. Visió de camp. Moviments. Formacions 4-4-2, 4-3-3,
3-4-3, 4-5-1... Passades. Canvis de joc. Triangulacions. Estratègies.
El davanter que fa trucs de màgia amb els peus per a despistar el
defensor. Se'n va d'un. Se'n va de l'altre. Ara de dos. Després de
tres. Els enreda. Els atrau. Canvia de ritme. Els deixa enrere. Ha
d'endevinar el que pensen. Ha d'aconseguir que es pensin que ell farà
allò que en realitat no farà. Telepatia. Intuïció. Intel·ligència,
intel·ligència, intel·ligència...
Hi
ha qui, enquistat en una actitud pedant i pseudointel·lectual, viu
convençut que els qui juguen a futbol es limiten a donar puntades de
peu a una pilota sense necessitat de fer servir la intel·ligència.
No s'adonen, aquests elitistes de gest repujat, tocats i posats, cofats i carrinclons, de
la seva profunda i vergonyosa ignorància.
Vergonyosa, perquè té
com a causa el menyspreu que etziben vers l'esport, que és
considerat per ells un simple passatemps, oci pels poc cultivats,
distracció, ocupació a ulls d'ells absolutament allunyada de la
creativitat, de l'art, de la intel·ligència.
No s'adonen que la
seva és una ignorància que neix de l'elitisme pedant, de l'instint
ancestral de protecció del territori; essent el seu territori el de
la "creme" de la "creme" del que ells consideren equivocadament el món
dels intel·lectuals; dic equivocadament, perquè els intel·lectuals
de debò acostumen a ser esportistes, oberts i gens esnobs. Els qui
menyspreen l'esport ho són molt, d'esnobs, perquè, en el fons, una de
les principals raons per les quals estimen la intel·lectualitat, no
és la intel·lectualitat en si mateixa, sinó l'aureola de suposada
saviesa i distinció que estan convençuts que la pertinença a la
intel·lectualitat els atorga; és allò d'estimar les coses, no pas
per les coses en si mateixes, sinó pel plaer i per la sensació de
joia cofada i estarrufada que experimenten en poder dir que estimen aquestes coses.
La
pseudointel·lectualitat pedant desconeix els estudis d'estratègia;
els esquemes d'atac, de defensa, de desenvolupament del joc; la
tècnica; la formació; els documents elaborats durant dècades pels
experts del futbol; l'efectivitat a la manera com es pica la pilota
segons com es vulgui que es mogui; l'eficiència en el llançament
d'una falta, d'un penal, d'un corner; les combinacions mentals, el
càlcul de probabilitats, els infinits polígons traçats damunt la
gespa per aconseguir que una esfera de cuir es dirigeixi vers on una
col·lectivitat anomenada equip decideix que ha d'anar; l'art
d'aconseguir que deu individus funcionin com si fossin un sol
cervell... Totes aquestes fites no estan a l'abast de bèsties que
donen puntades de peu a una pilota. Els pseudointel·lectuals
elitistes no saben que són uns ignorants pel que fa a l'art
matemàtic, psicològic, emocional, mental... d'unir dotze ments que
dirigeixen onze cossos per a formar un equip que ha de funcionar com
un sol organisme.
El pedant que malda per allunyar la universitat del
camp de futbol ignora que a la universitat també s'hi estudia
futbol, que existeixen llicenciatures en educació física, i que si
un esportista no treballa amb intel·ligència, està arruïnat.
No
hi ha cap llibre que pugui ensenyar a un infant, millor que l'esport, el significat i el sentit de l'esforç, de la lluita, de la
perseverança, de la resistència, de la solidaritat, del respecte a
les normes... No hi ha cap tesi filosòfica que convenci millor que
un bon partit de futbol del molt que es pot aprendre d'una derrota,
de com n'és d'important no emborratxar-se amb una victòria, de la
importància de treballar en equip i de donar-se suport constantment.
No hi ha cap poema èpic que sigui més convincent que un partit de
futbol a l'hora d'ensenyar a un jove què vol dir fidelitat a un
equip, esperit i compromís vers un objectiu, capacitat de sacrifici, generositat,
suport incondicional...
Resumint, els
qui menystenen l'esport perquè es consideren membres d'una societat
d'éssers que estan per damunt de l'activitat física, a banda de la seva actitud pedant, exhibeixen una profunda i lamentable ignorància, perquè quan fem esport, treballem amb esforç per moure el cos fent servir una intel·ligència que intentem que sigui eficient i estratègica. Aquesta intel·ligència és constantment reforçada i treballada durant durs i complexos entrenaments, a les ordres d'uns valors
profundament humans que no són patrimoni exclusiu de cap col·lectiu.
No comments:
Post a Comment