Bamba Lamine actuant a l'INS Terrassa.
.
.
.
Sembla que un ministre,
que alguns asseguren que està relacionat amb l'educació, ha dit no
fa pas gaire que la música i l'educació visual i plàstica,
distreuen l'alumne de la resta d'assignatures. Comentar la pobresa
intel·lectual d'aquesta afirmació és un exercici innecessari, perquè la gent normal no és cega ni ruca, i no cal explicar el que
és evident; però em produeix tanta tristesa, que ho vull fer.
La música desenvolupa
àrees del cervell que no pot desenvolupar de la mateixa manera i amb
la mateixa intensitat cap altre exercici. L'estimulació d'aquestes
zones cerebrals reforça el bon funcionament de la resta de funcions
mentals. No sóc l'única persona que ha aconseguit recordar, repetir
i comprendre, una melodia (que es resistia per la seva complexitat) després d'estudiar unes quantes hores d'àlgebra a la carrera
d'enginyeria industrial; o que, després d'interpretar una peça de
Cole Porter amb el piano, li ha resultat molt més comprensible el càlcul
de la intersecció d'un plànol amb un altre plànol. Però tot això
és esoterisme per algunes persones que, bo i tenir un càrrec al
ministeri d'educació, pateixen
una severa disminució d'intel·ligència emocional i una absoluta ignorància sobre el funcionament mental. A mi, tot això, em provoca més llàstima que enuig; una pena
profunda, per ells, i per tants que són com ells, i sobretot pels
que en patiran les conseqüències. El fet és que estem tornant al pla educatiu de 1970. I el món se submergeix en l'esclavatge dels capitals. I així, tots plegats com bens, deslliurats de
la violència dogmàtica de l'edat mitjana amb la foscor de la seva
misèria material i la submissió del poble a l'analfabetisme i a
l'aristocràcia rància i hipòcrita, ens aboquem a la tirania d'una producció salvatge, obligada a créixer, a guanyar més i més
diners, a produir més i més, i a desaparèixer i fer desaparèixer
qualsevol que no sigui productiu. L'art distreu de la producció; diuen.
L'art distreu de l'exercici absolut de guanyar diners. La vida
distreu als capitals i al seu engreix; carreguem-nos doncs la vida,
que no és útil. Aquest és el rerefons del que està passant, tot i
que ho disfressin de racionalitat i de seny.
Ni racionalitat, ni
seny; pulsió d'insectes abocats a un objectiu asèptic, inhumà,
pobre, molt pobre; tot i que es vesteixi amb l'uniforme que acostumen
a dur els corruptes: tern i corbata.
L'escola necessita més
art, més música, més dibuix, més pintura, més creativitat... Jo,
com a tecnòleg, com a científic, com a educador, necessito que els
meus fills i que els meus alumnes rebin més educació en la creativitat,
que en el fons, esdevé educació en la llibertat, educació en la
humanitat... La resta és esclavatge.
.
.
.
No comments:
Post a Comment