Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Showing posts with label Lingüística. Show all posts
Showing posts with label Lingüística. Show all posts

Friday, October 14, 2016

Bob Dylan...




Estic molt content, però no puc evitar, potser maquiavèl·licament, de pensar en algú que se sentirà malament pel Premi Nobel a en Dylan. De fet, el malestar esdevindrà a causa del triomf de la simplicitat; la simplicitat està mal vista, sobretot pels classistes. I la mateixa persona que s'escandalitzarà pel triomf d'un "pengim penjam", s'ha escandalitzat en altres ocasions quan ha evidenciat el triomf espectacular dins del món de la indústria del llibre d'una escriptora guapa i jove, perquè, segons aquesta persona, els o les escriptores que triomfen han de ser velles, tenir cara de mal de ventre, ser avorrides, "seriotes" i no semblar desitjables des del punt de vista natural del sexe i la reproducció. I no obstant els prejudicis i els dogmes previs d'aquesta persona escandalitzada, l'expressió magistral de la simplicitat, en un grau d'abstracció sovint elevat, i amb la profunditat d'un iceberg, i amb l'esperit poètic del poble... no és precisament banal. Podríem dir que acostuma a ser fàcil o impossible. Neix d'una actitud. 
La força misteriosa de la creació literària bufa on vol, i de vegades beneeix els sorruts, els antipàtics, els timbres grisos, els caràcters anàrquics, els esperits frívols, els qui s'alimenten de la inspiració d'un instant. 
El treball dur és lloable i sovint necessari, però el gènere literari té amants clandestins a banda d'esposes i marits fidels; beneeix el caos si li plau, i nega els seus dons als ratolins de biblioteca si li resulten avorrits o pedants. 
Per això estic tan content que Bob Dylan s'hagi endut el Nobel. I és cert que un premi no vol dir res. El premiat seria el mateix i hauria fet el mateix sense el Nobel. Milions de Nobels mai no recolliran el guardó. Però ni que hagi estat per una vegada, la poètica que brolla del carrer i de l'espontaneïtat ha superat l'ortodòxia dogmàtica dels qui viuen convençuts que només hi ha un estil, un camí, i un mèrit. Ha guanyat, ni que hagi estat una excepció, la poesia del vent, de la solitud gèlida dels caràcters incompresos, la ingenuïtat sublim de les petites veritats essencials que tothom sent, però que costen tant d'expressar i de fer sentir.
L'enrabiada dels pedants, que pretenen tancar la llavor i l'explosió de la creativitat a l'armari rònec de l'esforç voluntarista i de la racionalitat cartesiana, representa la resistència del immobilisme a obrir la cultura a noves i insospitades expressions.
Les gotes de pluja que percuden contra el sostre del cotxe dins del qual escric estan contentes; la seva poesia és reconeguda; i el vent, i els camins, i la pau, i les carreteres perdudes de l'Amèrica profunda, els camps de blat de moro, els rius, els boscos, els bassals, els rodamóns... La poesia vola enllà de les tapes encartonades dels llibres vells; esdevé veu i so i harmonia i ritme i nervi. La poesia s'allibera del paper i del grafisme, i amb els sons de la natura, reivindica que està viva i que brolla de la carn i del cor.  

Wednesday, January 6, 2010

De per què parlem català entre nosaltres quan som davant de castellans, tot i conèixer el castellà, fins i tot quan som fora de Catalunya.

.

El fet de créixer en una societat on hi conviuen dues llengües, essent plenament parlant d'una de les dues, em permet, a mi personalment, de comprendre la diferència que hi ha entre una llengua que es limita a transmetre'm informació o que em permet de transmetre-la a mi, i una altra llengua (la meva) que a més d'informació objectiva i externa a mi, em permet fer parlar el meu cor. El meu cor només parla còmodament en una de les dues llengües, en la que conec a fons. El meu cor només sap parlar en la llengua amb la qual vaig aprendre a parlar i dubto que mai pugui parlar en cap d'altra; si més no, amb comoditat i sense màscares. El català serà per a mi, i per a sempre, l'única llengua capaç de transmetre tots els matisos del cor que la meva ment pretén transmetre, fins allà on el llenguatge (amb totes les seves limitacions) permet transmetre'ls.
Això em fa pensar que, en general i a excepció d'algunes ments prou empàtiques, el monolingüe no aconseguirà entendre amb facilitat el fet que una llengua sigui alguna cosa més que un simple mitjà de transmissió d'informació. La majoria de vegades, el monolingüe, no hi veurà, no comprendrà, i restarà convençut que no hi ha res ni a veure ni a entendre. És la vella història del “Desprecia cuanto ignora”, i fa mal, tal vegada, sense ser-ne conscient (o prou conscient).
Una llengua és alguna cosa més que un instrument per a comunicar conceptes; una llengua és un vestit, un tret identitari, l'alè de l'ànima; un alè que té una forma íntimament arrelada a l'ésser; una forma que si es canvia, implica la sensació d'estar-se disfressant.
El monolingüisme no té elements de referència per a distingir íntimament dues llengües: la que és capaç de transmetre els sentiments profunds de qui la fa servir (profunds en la forma i en el fons) i la que només permet comunicar informació (una informació mancada de la profunditat humana habitual). El monolingüista tendirà sovint a pensar que un cop coneguts els codis i els símbols que es poden explicar i estudiar, l'ús de les dues llengües esdevé idèntic per al bilingüista, i que l'hàbit de negar-se a renunciar a la pròpia llengua amb els de la família obeeix a raons xovinistes de menyspreu i superioritat. Poques vegades s'adonarà del caràcter misteriós i identitari d'una llengua, que és un vestit, i que està lligada a una relació determinada amb persones determinades; si canviem la llengua bruscament, canviem bruscament la relació i esdevenim falsos i mentiders; esborrem els matisos, ofeguem la veu del cor, i ens sentim traïdors i ridículs. Això últim que acabo d'escriure, un monolingüe, difícilment ho comprendrà; preferirà acusar-me de mal educat; li resultarà més fàcil etiquetar-me que intentar-me comprendre.
.
.
.
P.D. Parlo de manera general, perquè conec monolingües que sí que em comprenen. També vull aclarir que quan parlo de "bilingües" no em refereixo a persones que coneguin dues llengües, sinó a persones que viuen en una societat on s'usen habitualment dues llengües. La diferència és important, perquè la comprensió del pes de les dues llengües, i del nexe entre llengua i relació humana, només s'aconsegueix vivint en aquest tipus de societats; no n'hi ha prou amb viure en una societat monolingüe i conèixer l'alemany, l'anglès, el rus, etc. Més informació no implica més comprensió.
.
.P.

Wednesday, June 10, 2009

Com escric?

.


Aprofitant una pregunta llançada al fòrum de relats en català pel mestre Calderer, he reflexionat sobre com ho faig quan em poso a escriure una història.

La imatge és de Lanzarote, concretament d'un enginy de Manrique, que per la seva bellesa i complexitat em recorda al procés d'elaboració d'un relat.

Com escric?


1º Elaboro un guió de la història, de cap a peus i tan detallat com sigui possible. Si vull que em surti bé no ho puc fer en un dia, ni en una setmana; l'ideal és elaborar un guió, sense començar a escriure el relat, com a mínim al llarg de quinze dies, perquè a diferents hores del dia hi ha diferents idees, a diferents dies de la setmana hi ha diferents visions, com més temps, més idees, més detalls, més sorpreses. Les idees de quinze dies concentrades en un relat que al llegir-lo pot durar 30 minuts, dificilment decebran. Reconec, però, que no sempre compleixo aquest punt, sóc molt impacient.
Les idees es poden alimentar amb documentació històrica, música, poesia. De la vida diaria poden sortir detalls i idees. Es poden fer llistes d'analogies que després s'introduiran al relat. Llistes de contrastos. Es pot anar endavant i endarrere. Es pot tatxar el que ahir es va proposar. Em puc passar cinc dies sense idees noves i tot d'un plegat en mitja hora em surt l'essència del relat. Puc fer un relat que salti d'una època a una altra, o que sigui narrat per diversos personatges, o que no se sàpiga qui el narra fins al final. Hi ha molts recursos.
Aquest primer punt és el “sí” o el “no”. És en aquest punt on el relat guanya o perd, agrada o deceb. Aquest punt és una barreja d'intuició, raonament, art, màgia, i influències extrasensorials. Tot el que hi ha enllà del punt, 1 és només tècnica i artesania, que qualsevol amb treball pot assolir. El punt 1, en canvi, va una mica més enllà, i cal caçar-lo com es caça una papallona que vola ràpid. I de vegades t'has de resignar a deixar que s'escapi, i cercar-ne una altra.


2º Mirant el guió, i tots els seus capítols i subcapítols (ni que sigui un relat curt, ni que sigui un repte), em disposo a escriure cadascun dels apartats, havent decidit prèviament l'estil: ja sigui primera persona (pensaments, idees, sensacions, rapidesa); o bé tercera persona: austeritat, brevetat, economia de mots i de frases, poesia encoberta, si puc invisible, si sóc capaç, minimalista; si puc, objectivisme sense caure en la grolleria o en el llenguatge de baixa estopa (excepte en els diàlegs on mana el personatge). Si puc intento posar tanta informació com pugui en el mínim espai possible sense explicar res (si puc). Intento no explicar res (si puc), i tracto de deixar que el lector dedueixi allò que em moro de ganes d'explicar a través del que descric (si puc. De vegades no puc i ho faig malament). Intento prescindir del gust i la opinió dels altres sempre que considero que la meva opinió és millor; intento no agradar, sinó que m'agradi a mi; de vegades intento agradar algú que diu que no ho faig prou bé, però només si em convenç, si crec que no té raó prescindeixo de la seva opinió, perquè per gustos els colors. Aquest diumenge hi havia un article al dominical de "El País" que deia que era impossible agradar tothom i que un havia de centrar-se en agradar-se a un mateix, mentre tingués sempre la intenció de revisar si realment s'agradava prou. Intento prescindir de la destinació del relat (premi, publicació, etc) i centrar-me en el meu criteri, concretant com a única finalitat el relat en sí, i que em convenci, independentment que algú l'hagi de llegir o no. Escric per a mi. Estic disposat a ensenyar-ho a qui sigui, però és a mi a qui he de satisfer. De vegades faig servir l'opinió d'algunes persones per a veure si vaig bé: h ha determinades persones que si em diuen que no els agrada el relat vol dir que vaig bé; n'hi ha d'altres amb les quals em passa el contrari.
No amago que per sentir-me satisfet en tinc prou amb imitar dos escriptors: Jaume Cabré i Agustí Bartra (tots dos força relacionats amb Terrassa), imitant-los em surt una cosa que no s'assembla a res que escriguin tots dos, però que m'agrada, i que fins ara ha agradat a altra gent. No amagaré tampoc pas que de vegades intento imitar la frescor dels diàlegs d'altres escriptors, però el millor resultat l'he obtingut aprenent de l'estil de Bartra i de Jaume Cabré. Crec que cadascú ha de fixar-se en l'estil que li agradi per a descobrir el propi, que de fet, surt sol.
De vegades escric amb música, perquè m'ajuda a trobar el ritme adequat de les oracions i del to. La sonoritat és fonamental, per això llegeixo en veu alta el que he escrit. El que he escrit, si està bé, ha de fer-me sentir bé (relaxat, satisfet, contorbat...) quan ho llegeixo en veu alta.
Cal dir que de vegades, fent aquest punt “dos”, haig de tornar al punt “1”, perquè em ve al cap una idea argumental que m'impresiona, i refaig l'argument.
Aquest segon punt, com he dit, és tècnica i artesania, no arriba a ser art, o sí, no ho sé; és qüestió de pràctica, lectura, aprenentatge, i poca cosa més. No hi ha massa misteri.


3er Deixo reposar el relat (si puc) almenys una setmana, dues, o tres, intentant oblidar-lo del tot. No em costa gaire oblidar-lo, perquè sempre he tingut molt mala memòria a curt (i bona memòria a llarg). L'agafo després del repòs, i veig de seguida les nafres (no normatives) que quan tens la història a dins es fan invisibles. I evidentment les corregeixo.

4rt Correcció ortogràfica i normativa. Al final de tot, quan el relat és acabat, corregeixo les faltes i les incorreccions normatives amb ajut del que sé, del corrector automàtic, i del diccionari de l'IEC.


.

Friday, February 29, 2008

Un granet de sorra.

.

Una finestra catalana al món anglosaxó?
Un intent de promoció internacional de la literatura catalana?
Una illa en un món de... diversitat/complexitat/fantasia... humana?
Un dir: "aquí som" i "som uns quants milions..." i de "toros" i "olé" res de res!
Un granet de sorra. I un i un fan dos. I dos i dos fan quatre, i...

Això és la comunitat virtual
catalan_writting que per a mi, a banda de practicar l'anglès, m'ha permès conèixer una nova manera d'estudiar la diversitat humana i d'arribar-hi.

Us ho recomano.


.

Sunday, January 20, 2008

Estil (II)



Avui m'he comprat per menys de sis euros una meravella:


"Diccionari de dubtes i dificultats del català"

publicat per ENCICLOPÈDIA CATALANA al 2007.

Fa esfereir la quantitat d'expressions que fem servir, que fan servir fins i tot els grans escriptors, i que no estan admeses, perquè la majoria de vegades són una contaminació del castellà.

Per exemple:

"A aquestes alçades" o "A aquestes altures"
convé que sigui substituït per:
"A hores d'ara"


"A capa i espasa" s'ha de dir: "Amb totes les armes" "Per tots els mitjans" "A ultrança"

"A no ser que" s'ha de dir: "llevat que" "fora que" "tret que" "si no és que"

i n'hi ha moltes més...



Sunday, January 13, 2008

"Degut a" incorrecte com a locució causal.



Doncs sí, el que sentiu! Qui ho havia de dir!


Observeu la següent expressió:


"Messi no ha pogut jugar degut a una lesió." és incorrecte.

"Messi no ha pogut jugar a causa d'una lesió." és correcte.

Degut, sí que és correcte quan és participi del verb "Deure" i quan fa d'adjectiu sinònim a "necessari" o "convenient". És correcte quan acompanya a un nom o s'hi refereix. Per exemple: "els diners deguts" "el tracte degut".

 

Thursday, January 10, 2008

Tres mots incorrectes.

Diuen els pedagogs, que els aprenentatges, si van dosificats, entren i romanen millor.
Per això avui, en aquest petit tast de lingüística, em limitaré a fer incidència en tres coses; en tres mots que semblen correctes (a mi m'ho semblaven), però que no formen part del català correcte normatiu, bo i que (us sóc ben sincer), jo he vist com alguns traductors i escriptors els fan, i han fet, servir.
Estic parlant dels mots:

“Recapacitar” és un mot castellà. S'ha de fer servir: “pensar”, “reflexionar”, o algun altra.

“Despedir” “despedida” són mots castellans. Convé fer servir: “acomiadar” “comiat”

“Arrepenjar-se” és incorrecte. El correcte és: “repenjar-se”

Sunday, January 6, 2008

Estil I



ÚS DEL VERB “ESTAR”



“Estar” és incorrecte en sentit locatiu. En aquest cas s'ha d'escriure “ser” en comptes de “estar”

Per exemple:

Els bombers eren molt lluny del foc. (Correcte)

Els bombers estaven molt lluny del foc. (Incorrecte)


“Estar” és correcte i preferible a “ser” en cas de participis i locucions diverses.

Per exemple:

“El nen està adormit” és preferible a “El nen és adormit”

Sunday, December 16, 2007

Expressions barbàriques.



De vegades, quan fem un relat, podem cometre l'error de traduir expressions castellanes d'una manera directa i literal.

Per exemple, quan et diuen gràcies, pots respondre: "No hi ha de què!" però no és la millor expressió, perquè l'estem traduint directament del castellà. La més correcte seria: "No s'ho val" o "No es mereixen"

Igualment quan vols dir que plou molt, si traduissis directament de l'anglès, podries dir "Plouen gossos i gats", el correcte és "Plou a bots i a barrals"

Heus aquí una llista d'expressions castellanes i la seva expressió correcte en català:

A fin de cuentas...............Fet i fet, al capdavall.

Al llegar, al conocer............En arribar, en conèixer...

A plazos...............A terminis, a pagaments...

A raíz de..............Arran de,

Estaba a tope...........Estava a vessar, ple com un ou..... de gom a gom...

A trancas y barrancas...........A empentes i rodolons...

Boca abajo...........cap per avall

Como mucho.......... A tot estirar... Pel cap alt... A més fer...

Consiste en darse la mano......... consisteix a donar-se la mà.

Con tal que.........Amb que.... sempre i tant que...

Cuanto antes.......com més aviat millor... Al més aviat possible...

Cuantos más mejor..... com més millor...

Cuenta corriente............el compte corrent

Debido a.................a causa de...per raó de...per mor de...

De haber sabido esto............. si sé això.... si arribem a saber això...

De lo contrario........en cas contrari........d'altra manera........altrament...

Desde que.........des que.......d'ençà que.......

Haber empezado por aquí... haguéssiu començat per aquí...Calia començar per aquí...

Hace como una hora......fa cosa d'una hora...

Hay más.......Encara n'hi ha més...hi ha més cosa...

Lo qual..........la qual cosa...

Lo mejor que pueda........ tan bé com podré...

No hay de què.........No s'ho val... no es mereixen...

No hay derecho......... ...No s'hi val

No me digas... ............. Què dius ara! I això!

No tener vuleta de hoja.................. No tenir retop...

Olor a pajaros................... Olor d'ocells

Parece ser................sembla que...

Poner cara.................fer cara.

Poner el dedo en la llaga..........tocar la cama del mal...

Por la mañana, por la tarde, por la noche............... al matí, a la tarda, a la nit.

Por lo menos...................................... Pel cap baix... Si més no...

Que te da?..................................... Què tens...? Què et passa? I ara què t'agafa?

Que tío!........................................Quin un...

Que va...!........................................I ara, I ca, Ca barret, On vas a parar,

Quieras, no quieras............................Tan si vols com si no vols...

Ser el colmo........................................Passar de taca d'oli...

Sin embargo....................................... Amb tot, malgrat això, tanmateix...

Tomadura de pelo...............................Aixecada de camisa

Trabajaré todo lo que pueda.....................Treballaré tant com podré...

Todos los días..........................................Cada dia...

Unos días, unas semanas, unos meses....................Uns quants dies, unes quantes setmanes, uns quants mesos...

Va a llover, va a reir............................... Vol ploure... Vol riure... Estar a punt de riure...Ara riu... Ara plou...

Vamos a ver.......................................... Vegem... A veure què...